Alguns casos es resolen sense necessitat de cap tractament. Altres cops no hi ha una solució fàcil i es fa necessària l´aplicació d´alguna tècnica de reproducció assistida. El tractament més correcte sempre dependrà dels resultats dels estudis fets i de circunstàncies personals de cada parella.

Tipus de tractament:

  • Inducció de l´ovulació: Amb tractament mèdic s´estimula la maduració de fol-licles en els ovaris i quan estan al punt es provoca la seva ruptura (ovulació ) i s´alliberen els òvuls que llavors poden ser fecundats. Si el tractament està ben indicat s´ aconsegueix un 50 % de gestacions en 6 mesos de tractament.
  • Inseminació artificial homòloga: Es realitza en casos d´esterilitat masculina lleu, en casos de transtorns del moc cervical, test postcoital negatiu i en casos d´esterilitat sense causa coneguda. Consisteix en introduir al fons de l´úter una suspensió d´espermatozoides prèviament capacitats en el laboratori. Per augmentar el percentatge d´èxit la inseminació es fa conjuntament amb el tractament per estimular l´ovulació. Un 33 % de parelles sotmeses a inseminació aconsegueix un embaràs amb un màxim de sis cicles de tractament.
  • Inseminació artificial amb semen de donant: Aquesta tècnica es fa servir quan hi ha un factor masculí tan sever e irreversible que no permet fer un “in vitro” per microinjecció i la dona no presenta cap alteració. Un 50 % aconsegueix un embaràs amb un màxim de 6 mesos de tractament.
  • Fecundació “in vitro”: La fecundació “in vitro” (FIV) consisteix a posar en contacte en el laboratori un o més ovòcits amb els espermatozoides per diferents tècniques. Un cop els ovòcits son fecundats, l´embrió o embrions resultants són transferits a l´úter en un nombre màxim de 2-3 segons acord amb la parella. Per la fecundació “in vitro” es poden fer servir ovòcits propis o de donant al igual que espermatozoides de la parella o de donant segons el cas.

Si bé en un principi es va utilitzar aquesta tècnica en dones que tenien una obstrucció de les trompes, actualment també s´indica en els casos següents: endometriosi, esterilitat per factor cervical o immunològic, esterilitat de causa masculina i esterilitat d´origen desconegut.

La taxa mitjana d´embaràs després d´una fecundació “in vitro” és del 30 %. Variables com l´edat o el factor que dona l´esterilitat poden fer canviar el percentatge d´èxit.