Toxoplasmosis i gestació

La toxoplasmosi és una zoonosis i una infecció freqüent en humans d’arreu del món. Hi ha la possibilitat que es transmeti verticalment. Quan una gestant pateix una infecció aguda per toxoplasma pot transmetre al fetus i aquest pot resultar afectat en diferents graus segons veurem després.

La multiplicació sexual del paràsit té lloc a l’intestí del gat, que és l’hoste definitiu. Una vegada es completa el cicle reproductiu s’inicia l’eliminació massiva de ooquists amb els excrements, per tant els excrements del gat infectat és el més contaminant. Ocasionalment, si aquestes femtes contaminades es barregen amb aigües residuals que al seu torn es fan servir per regar, poden quedar infectades fruites i verdures que al seu torn poden infectar humans que les mengin, si no han estat ben rentades. També pel mateix mecanisme es poden infectar animals que mengen herbes contaminades i aquests animals poden infectar l’humà quan aquest menja la seva carn crua o poc feta.

A Espanya es calcula que la freqüència de primoinfecció per toxoplasma durant la gestació és de 1,4 per mil embarassades.

Mecanisme de transmissió matern-fetal.

Perquè es produeixi la transmissió materno-fetal de la toxoplasmosi, la mare ha de patir una primoinfecció durant l’embaràs que condicioni la infecció de la placenta, pas obligat per tal que el toxoplasma arribi al fetus.

La possibilitat que davant d’una infecció materna es produeixi una infecció fetal augmenta en avançar l’edat gestacional. El risc de que el fetus contregui la malaltia és de:

  • un 15% el primer trimestre
  • un 25% en el segon trimestre
  • un 60% en el tercer trimestre.

No obstant això, el grau d’afectació del fetus evoluciona de forma inversa. La malaltia és més greu si el fetus s’infecta en etapes primerenques de la gestació, produint avortaments, morts fetals o quadres amb greus seqüeles neonatals, mentre que la infecció cursa en molts casos de forma subclínica quan es produeix en gestacions avançades.

Diagnòstic de la infecció materna.

El diagnòstic no pot basar-se en la clínica, ja que en la majoria de casos la infecció passa inadvertida per a la gestant. El diagnòstic de la toxoplasmosi durant l’embaràs es basa en les proves serològiques que determinen l’estat immunitari davant del paràsit.

L’ideal seria poder establir la presència o no d’immunitat abans de quedar embarassada. Si es inmune no hi ha possibilitat de transmissió de la malaltia al fetus i si no és immune pot adquirir la malaltia durant l’embaràs, per tant, una embarassada amb risc i que haurà de seguir controls analítics durant l’embaràs.

Situacions de l’embarassada segons les serologies .-

  • 1 .- IgG específica antitoxoplasma positiva i IgM negativa: no pot patir la malaltia. No hi ha risc per al fetus.
  • 2 .- IgG i IgM negatives: no té immunitat davant el toxoplasma, per tant, pot patir la malaltia amb risc per al fetus. Cal fer deteccions cada trimestre per veure que no hi hagi seroconversió.

Si la IgG persisteix negativa = no hi ha infecció.

Si la IgG es fa positiva = infecció materna.

  • 3 .- IgG i IgM positives: pot ser una infecció antiga en què persisteixi positivitat de les IgM o una infecció recent. En aquests casos cal fer la prova de l’avidesa dels anticossos IgG antitoxoplasma. La baixa avidesa de la IgG determina que la infecció és recent, i alta, indica que és una persistència de IgM després d’una infecció antiga.

Diagnòstic de la infecció fetal .-

Cal recórrer a la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) per detectar la presència del toxoplasma en líquid amniòtic. L’amniocentesi, per tant, és el procediment acceptable, recomanable i amb alta sensibilitat i especificitat. No obstant cal assenyalar que:

  • – Han de passar com a mínim 4 setmanes des de la infecció materna fins que es fagi positiu.
  • – És recomanable si la primera determinació és negativa, repetir una segona i complementar-la amb l’estudi de la presència del toxoplasma en un cultiu de cèl.lules fetals.

L’ecografia no és un procediment eficaç per al diagnòstic però és possible detectar alteracions (hidrocefàlia, calcificacions cerebrals, etc.) que ens poden fer pensar-hi.

Prevenció de la toxoplasmosi congènita .-

1 .- Prevenció primària: es tracta d’evitar que les embarassades pateixin la malaltia. Mesures a seguir:

– Gats .-

  • Les embarassades han d’evitar el contacte amb gats desconeguts i de carrer.
  • Si teniu un gat domèstic cal mantenir-lo sempre dins de la casa i consultar amb el veterinari que cal mirar en el gat.
  • Evitar netejar les deposicions.

– Carn .-

  • No menjar carn poc cuinada en llocs que no siguin de confiança.
  • Rentar-se bé les mans i els estris després de manipular carn crua.

– Vegetals .-

  • Utilitza guants si es treballa en un hort o jardí.
  • Rentar-se bé les mans després de manipular vegetals.
  • Rentar bé les verdures abans de menjar-les crues.

2 .- Prevenció secundària: té com a objectiu evitar la infecció del fetus; si aquesta es produeix, tractar-la el més precoçment possible per millorar les lesions existents i prevenir l’aparició de noves.