Síndrome premenstrual (SPM) es pot definir com un conjunt de símptomes que apareixen entre 1 i 2 setmanes abans de la menstruació i desapareixen al poc d’iniciar-se la pèrdua menstrual. Es diu que el SPM és intens si afecta l’activitat laboral, les relacions i les activitats quotidianes. Es diu que fins el 95% de dones tenen símptomes lleus de SPM i que del 5 -10 % pateix símptomes prou importants com per alterar la seva vida les dues setmanes prèvies a la regla.
Els símptomes manifestats per les dones són molt variats i s’han arribat a reunir més de 100. Els més freqüents són:
* Sensació de distensió abdominal.
* Hipersensibilitat de les mames.
* Cefalea.
* Edema.
* Canvis d’humor.
L’etiologia del SPM segueix sent desconeguda. Moltes hipòtesis han sugerit canvis en els nivells hormonals o alteració en les proporcions entre elles. També s’han sugerit anomalies en la funció dels neurotransmissors, sobretot la serotonina.
Com que no existeixen proves bioquímiques específiques per al SPM, el diagnòstic es basa en un registre de símptomes que confirmin una diferència d’estat entre la primera i la segona fase del cicle menstrual.
Criteris diagnòstics per SPM
1.-Presència d’almenys un dels següents símptomes somàtics i afectius durant els 5 dies previs a la regla en, almenys, 3 cicles menstruals
Símptomes afectius:
* Depressió.
* Mal humor.
* Irritabilitat.
* Ansietat.
* Confusió.
* Retraïment social.
Símptomes somàtics:
* Hipersensibilitat mamària.
* Distensió abdominal.
* Cefalea.
* Edemes.
2.-Alleujament dels símptomes anteriors dins dels 4 dies següents al començament de la regla.
3.-Presència dels símptomes en absència de tractament farmacològic, ingestió d’hormones, abús d’alcohol i de drogues.
4.-Disfunció del rendiment social o laboral, d’acord amb un dels següents criteris:
* Alteració de la relació de parella.
* Dificultat en l’atenció dels fills.
* Deficient rendiment laboral o acadèmic.
* Augment de l’aïllament social.
* Consulta mèdica per símptomes somàtics.
Tractament
Les dones amb SPM lleu no solen necessitar tractament mèdic i milloren amb informació sobre el que els passa i algun consell com: millorar la dieta, augmentar l’exercici físic, autorrelaxar-se, practicar ioga o hipnosi i disminuir el consum d’alcohol, cafeïna i tabac.
Tractament mèdic .– Pot fer-se un tractament simptomàtic o intentar tractar la possible causa que es creu que el produeix.
El tractament simptomàtic tracta:
* La distensió abdominal com un còlon irritable.
* L’edema amb un diürètic.
* La hipersensibilitat de la mama amb diürètics, bromocriptina, calor local o pomades antiinflamatòries.
* La cefalea amb analgèsics o fàrmacs per a la migranya.
* Els canvis d’humor amb antidepressius a baixes dosis o tractaments alternatius (ioga, homeopatia, acupuntura, reflexoteràpia ,..).
Els tractaments destinats a intentar tractar la causa subjacent els resumirem en tres apartats, basant-nos en la seva eficàcia: els “probablement eficaços” han demostrat la seva eficàcia en assaigs ben plantejats; els “poden ser eficaços” no han donat resultats concloents però han estat eficaços en forçes casos i segons els símptomes i la seva intensitat; els “probablement no eficaços” no han demostrat un benefici significatiu comparat amb el placebo.
Probablement eficaç:
* ISRS (Inhibidors selectius recaptació serotonina)
* Anovulatorios.
Pot ser eficaç:
* Dieta i exercici.
* Vitamina B6
* Tractaments complementaris: homeopatia, relaxació, massatge, reflexologia, quiropràctica, etc.
Probablement no eficaç:
* Progesterona
* Oli d’onagra
* Vitamina E
