Abans es diagnosticava segons la presència d’algun o tots els criteris següents:
* Oligoamenorrea o amenorrea (en el 80% de casos)
* Infertilitat anovulatoria (en el 74% de casos)
* Hirsutisme (en el 69% de casos)
* Obesitat central (en el 50% de casos)
Actualment s’usa com a criteri bàsic:
* L’aspecte ecogràfic dels ovaris: ovaris engrandits de manera bilateral.
* Múltiples quists perifèrics en forma d’anell de perles d’un tamany màxim de 10 mm. per quist
* També el nivell de testosterona pot estar elevat.
* El valor d’hormona luteinizant (LH) sol ser més alt que el valor de l’hormona foliculoestimulant (FSH) en fase proliferativa del cicle (1 ª fase).
El tractament depèn del problema inicial: irregularitat menstrual, hirsutisme o infertilitat.
* Els anticonceptius combinats en les seves diferents formes d’ús (oral, transdèrmica o vaginal) s’han utilitzat per regular la menstruació.
* Els anticonceptius combinats amb acetat de ciproterona en el seu contingut es fan servir per les alteracions menstruals amb hirsutisme.
* L’acetat de clomifeno és eficaç en la infertilitat anovulatoria en pacients no obeses. En els casos de resistència al clomifeno, la diatermia laparoscòpica sobre els ovaris pot ser beneficiosa per reduir al màxim l’anell de perles i, a continuació, provar amb clomifeno.
No obstant això, la pedra angular del tractament és la reducció de pes, que disminueix la resistència a la insulina, corregeix el desequilibri hormonal i induiex l’ovulació. Darrers estudis apunten l’ús d’agents sensibilitzants de la insulina com és la metformina; aquesta opció és molt prometedora per tractar la anovulació.
