La gestació d’una criatura és un procés ple de canvis físics i psicològics per a la dona, però res demostra que hi hagi d’haver un canvi en els hàbits i freqüència de les relacions sexuals. Sexe i embaràs poden ser dues paraules perfectament complementàries, malgrat que en aquest cas tant l’estat físic com anímic de la dona serà més determinant que mai. En aquest sentit, cal tenir en compte que els canvis hormonals poden influenciar el desig sexual -libido- de la dona tant per més com per menys. En un embaràs normal, sense complicacions, es poden mantenir relacions sexuals sense cap risc tant per la dona com per a la criatura, protegida en tot moment pel líquid amniòtic i el tap mucós que tanca l’entrada del coll de l’úter. Les relacions sexuals, a més de reforçar el vincle de la parella, també ens ajuden a flexibilitzar els músculs pèlvics.
En teoria durant el primer trimestre, els òrgans de la pelvis reben més sang de l’habitual, fet que pot afavorir les ganes de tenir sexe. Amb tot, molt sovint els canvis físics en el cos de la dona es tradueixen en cansament i nàusees durant les primeres setmanes, cosa que pot fer disminuir el desig. El més habitual, però, és que aquests símptomes desapareguin a partir de les 12 setmanes aproximadament. Entre la setmana 16 i la 30 el cos ja s’ha acostumat a la nova situació i es tracta d’un moment en què els complexos físics desapareixen: la dona pot viure aquesta transformació amb alleujament, ja que no ha de justificar el fet que, per exemple, augmenti de pes. Aquesta sensació, sovint semblant a un alliberament, permet viure les relacions sexuals d’una manera més plena. Finalment, a la recta final de l’embaràs pot disminuir l’interès per al sexe, i s’hi afegeix que l’abdomen arriba al seu tamany màxim, fet que pot dificultar segons quines posicions.
Al principi de l’article comentàvem que les relacions sexuals són perfectament compatibles amb l’embaràs. Tot i això, hi ha alguns factors que les poden convertir en risc, però en aquest cas la recomanació és posar-se en contacte amb un metge especialista. Aquests factors poden ser: un embaràs múltiple, avortament previ a aquest embaràs, l’haver tingut un bebè prematur, sagnat vaginal o placenta prèvia.
