A la consulta del Centre de Ginecologia i Obstetrícia ens trobem sovint amb pacients que pateixen dolor durant les relacions sexuals. Si és continuat i no esporàdic, aquest dolor en el coit s’anomena disparèunia. Una molèstia que pot ser realment incòmode i té causes diverses i al mateix temps diferents tractaments possibles. En aquest article ens volem ocupar de la disparèunia femenina -els homes també la poden patir en el moment de l’ejaculació- els seus orígens físics o psicològics i també quines solucions hi poden haver.
La disparèunia apareix habitualment amb el coit i el dolor pot ser de diferent intensitat, des d’una picor fins a un dolor intens. Parlem de disparèunia quan les molèsties no són ocasionals sinó que es mantenen en el temps. I no es tracta només de la molèstia, ja que la disparèunia pot arribar a inhibir el desig i l’excitació sexual. És freqüent que aparegui per una sequedat vaginal provocada per manca de lubricació, ja sigui per falta d’estímuls eficaços o per canvis associats a la menopausa. Hi ha altres causes físiques del dolor permanent en les relacions sexuals, com infeccions a la zona vaginal, endometriosi, traumatismes, diabetis o malalties de transmissió sexual.
Però la disparèunia també pot aparèixer per causes psicosomàtiques com el vaginisme, un espasme involuntari dels músculs que envolten la vagina i que impossibiliten la penetració. Aquest bloqueig emocional normalment està vinculat a por durant la relació sexual, a seqüeles d’un traumatisme emocional o d’un abús sexual, o també a un estat depressiu. Especialistes del nostre centre poden ajudar-nos a esbrinar les causes de la disparèunia i també a aplicar el tractament que sigui més eficaç, ja sigui a nivell físic o a través de teràpia, que moltes vegades es fa amb la parella.
Sigui quin sigui l’origen, cal evitar de totes totes normalitzar el dolor, ja que les relacions sexuals deixaran de ser satisfactòries. Per això hem de deixar de banda tabús i prejudicis i comentar primer que tot la situació amb la parella. I seguidament, posar-nos a mans del nostre ginecòloga o ginecòleg, que és qui millor ens podrà aconsellar al respecte.
