El sòl pelvic està format per un conjunt d’estructures òssies, musculars i tendinoses que formen una unitat funcional que sosté tots els òrgans del baix abdomen (bufeta, úter i sigma-recte), aguanta l’empenta de la resta del contingut abdominal i és travessat per els conductes (uretra, vagina i recte) que comunican els òrgans citats anteriorment i l’exterior, establint importants relacions anatomofuncionals entre ells.
Causes i factors de risc que afebleixen el sòl pèlvic o agreugen el seu deteriorament:
* Herència: al voltant d’un 17% de la població femenina té una debilitat innata del sòl pelvic (SP), sobretot si té antecedents familiars propers.
* Embaràs i part: constitueix la principal causa i factor de risc de debilitament i disfuncions del SP, a causa de: l’augment de pes intraabdominal, l’esforç del part, el pas del fetus pel canal del part, la mida del fetus , la durada del part i, sobretot, del període expulsiu del part i dels exercicis abdominals posteriors al part per recuperar la silueta. En alguns països europeus s’aconsella i facilita fer fisioteràpia de recuperació pèlvica post-part.
* Pràctiques esportives: salts, aterratges amb impacte en el sòl (aeròbic, gimnàstica, tennis, pàdel, bàsquet ,…) que augmenten la pressió intraabdominal.
* Menopausa i envelliment: els canvis hormonals produeixen pèrdua d’elasticitat als teixits; el pas dels anys afebleix el SP ja que la seva musculatura no es treballa de forma regular.
* Hàbits quotidians: aguantar molt de temps l’orina, restrenyiment crònic, obesitat, faixa i vestits molt apretats, tocar instruments de vent, treballs que requereixin aixecar molts pesos i qualsevol situació i activitat que augmenti de forma reiterada la pressió intraabdominal.
Alteracions relacionades amb la estàtica pelviana: cistocele, prolapse uterí, rectocele, polaquiuria, urgència miccional, incontinència urinària d’esforç (IUE), urgència miccional, IUE relacionada amb l’activitat sexual, enuresi, sensació de pes en el perineu, vaginisme, coitalgia , disminució de l’estímul-sensibilitat sexual …
En uro-ginecologia la rehabilitació del SP és fonamental. En el post-part pot prevenir l’aparició de transtorns; en el cas de patologia ja instaurada pot evitar una intervenció quirúrgica i en el cas d’haver de recórrer a la cirurgia, el tractament combinat de rehabilitació pre i post quirúrgica afavorirà un millor resultat de la intervenció.
Amb la rehabilitació del SP es pretén que la dona percebi, integri, controli i reforci la musculatura perineal dins del seu esquema corporal per aconseguir adquirir una tonicitat automàtica.
Per a la rehabilitació del SP hi ha diverses tècniques, algunes complementàries d’altres:
* Electroestimulació: estimulació elèctrica de la musculatura del sòl pelvic per provocar contraccions rítmiques i controlades.
* Biofeedback: consisteix en transformar en senyals visuals o acústiques, contraccions voluntàries i exercicis sol-licitats per el terapeuta per poder-los corregir.
* Cinesiterapia: exercicis perineals dirigits pel terapeuta per reforçar la musculatura del perineu.
* Cons vaginals: objecte de forma cilíndric-cònica i pes canviant que s’introdueix a la vagina per tenir sensació positiva al fer exercicis de reforç.
* Mesures higiènico-dietètiques: es tracta d’evitar hàbits quotidians que afavoreixin el debilitament del SP.
