La fecundació in vitro és un dels tractaments de reproducció assistida que existeixen en l’actualitat i en què la fecundació de l’òvul per part de l’espermatozoide té lloc al laboratori i posteriorment es transfereix a l’úter de la dona perquè pugui continuar la gestació. La fecundació in vitro pot ajudar, juntament amb la inducció a l’ovulació i la inseminació artificial, a formar famílies quan no es pot concebre una criatura per mitjans naturals. Al Centre de Ginecologia i Obstetrícia us assessorarem sigui quin sigui el vostre projecte reproductiu i us orientarem sobre les diferents opcions possibles.
Quan la fecundació in vitro es va provar amb èxit el 1978 es feia servir en dones que tenien una obstrucció a les trompes de Falopi. Amb el pas dels anys, aquesta tècnica s’ha estès en altres casos com l’endometriosi i altres tipus d’esterilitat femenina i masculina. I es pot realitzar amb òvuls propis i semen de la parella, amb òvuls propis i semen de donant, amb òvuls de donant i semen de la parella o amb òvuls i semen de donant. En general, la taxa mitjana d’embaràs després d’una fecundació in vitro és del 30%.
El tractament de fecundació in vitro consta de quatre fases: l’estimulació ovàrica, la punció fol·licular, la fecundació al laboratori i la transferència embrionària. En la primera fase s’administra un tractament hormonal a la dona perquè en lloc de produir un ovòcit cada mes, els seus ovaris en generin més quantitat i que siguin aptes per a la fertilització. A partir d’ecografies es controla el creixement dels fol·licles (que contenen els possibles òvuls). Quan tenen el tamany adequat es desencadena l’ovulació. La punció fol·licular és la segona fase de la fecundació in vitro i es fa al quiròfan. L’especialista detectarà els ovòcits obtinguts i es classificaran segons el seu estat maduratiu. La tercera fase és la fecundació dels òvuls al laboratori amb espermatozoides de la parella o de donant. Posteriorment s’emmagatzemen en una incubadora biològica en condicions ambientals semblants a les del cos humà. Els òvuls fecundats, ja embrions, es mantenen en cultiu fins a la quarta fase: la transferència embrionària, un procés senzill, sense dolor i controlat per ecografia abdominal i que acaba amb els embrions dipositats a l’interior de l’úter de la dona. Entre 12 i 14 dies després es fa el test ordinari d’embaràs.
Entre un 10% i un 15% de parelles en edat reproductiva té problemes de fertilitat. La fecundació in vitro pot ser molt efectiva i segura per a dones majors de 40 anys que volen quedar-se embarassades i també per aquells casos en què la inseminació artificial hagi fallat amb anterioritat.
