S’estima que un 20-40% de dones en edat reproductiva presenten miomes. La gran majoria de miomes són asimptomàtics i la simptomatologia més freqüent és: regles abundants (hipermenorrees) i dolor per compressió mecànica.
El paper real que juguen els miomes en la fertilitat és poc clar, la majoria de miomes mai afectaran la fecundació, la implantació ni tampoc el resultat de l’embaràs.
Només pel que fa als miomes submucosos, s’accepta que s’acompanyen d’una disminució en la taxa d’embarassos, taxa d’implantacions, de nascuts vius i d’un augment en el nombre d’avortaments.
La histeroscòpia és la tècnica ideal per valorar l’afectació de la cavitat uterina en els casos de miomes subserosos, per, a continuació, prendre decisions. La miomectomia, en els miomes submucosos, millora de manera significativa els resultats tant en embarassos naturals com en inseminacions i “in vitro”.
Només un 20% dels miomes creixen d’una manera significativa durant l’embaràs i la simptomatologia més freqüent és dolor pèlvic-abdominal.
Tractament dels miomes
* El tractament dels miomes submucosos s’ha de fer per via histeroscòpica.
* Els miomes intramurals de més de 5 cm i sobretot els que distorsionen la cavitat endometrial hauran de ser extirpats, però aquí s’hauria individualitzar cada cas i tenir en compte altres factors. La histeroscòpia ens informarà del compromís cavitari per part del mioma intramural.
* Els miomes subserosos no han de ser extirpats, a menys, que la seva gran mida o simptomatologia ho aconselli.
