La mama femenina està formada per uns elements glandulars i ductals (conductes) dins d’una carcassa composta per quantitats variables de teixit fibrós i greix. Els elements glandulars estan formats per petits conductes secretors i grups glandulars que constitueixen les unitats terminals del teixit mamari noble. Al mugró desemboquen entre 20 i 25 conductes galactófors principals.
El 80% de lesions de la mama són benignes i a continuació repassarem d’una forma molt bàsica les més importants.
* Fibroadenoma.- Són els tumors benignes més freqüents en la mama de la dona jove. La incidència més elevada es produeix entre els 21 i 25 anys. Està format per una proliferació de teixit glandular i fibrós i a la palpació es nota com un bony gomós, ferm, regular, a vegades, lobulat i mòbil.
El diagnòstic, normalment, és clínic però és recomanable practicar una ecografia de confirmació i, davant el dubte, una punció biòpsia amb agulla fina. Si la pacient no està angoixada i no és molt gran i no molesta, no és necessària la seva extirpació. No pot malignizar-se mai un fibroadenoma ben estudiat i diagnosticat.
* Quists.- Són les masses mamàries més freqüents tenint en compte totes les edats. Aproximadament un 7% de totes les dones poden tenir un quist de mama en algun moment de la seva vida. Els grans quists normalment els detecta la pròpia pacient de manera casual; solen ser asimptomàtics i si fan mal és perquè el seu ràpid creixement comprimeix els teixits veïns.
El seu diagnòstic és per ecografia. Normalment no s’extirpa; només els de més de 3-4 cm es puncionen i s’analitza el seu contingut. Les proliferacions quístiques malignes de la mama són molt rares; només un 1% de tots els càncers de mama són quists i en tots els casos el líquid que contenen és sanguinolent i espès que ha d’analitzar-se.
* Tumor filodes.- Són tumors fibroepitelials formats per cèl·lules de l’estroma periductal. Són poc fereqüents i es poden donar a qualsevol edat. En alguns casos poden tenir components malignes. Són de creixement ràpid i solen ser masses dures, indolores, llises i mòbils.
El diagnòstic és clínic i ecogràfic ja que cal fer el diagnòstic diferencial amb els fibroadenomes i els quists.
El seu tractament sempre és l’extirpació de tota la massa.
* Adenoma.- Són tumors benignes poc freqüents. Acostuma a manifestar-se com una massa palpable, circumscrita i formada per un agregat d’estructures tubulars i glandulars. Encara que el tumor no té una veritable càpsula, les seves vores són regulars i ben delimitades. La seva aparició és més freqüent entre els 16-40 anys. El seu diagnòstic és per ecografia i posterior punció biòpsica amb agulla fina.
* Lipoma.- És un tumor encapsulat, benigne del teixit adipós (greix). Són indolors, mòbils, ben delimitats, tous i palpables. El diagnòstic és clínic i per ecografia i si queda algun dubte es realitza punció amb agulla fina per diagnòstic citològic. No és necessària la seva exèresi.
* Hamartoma.- També anomenat fibroadenolipoma és un tumor benigne i poc freqüent. Està format per una massa de petits lóbuls envoltada d’un estroma fibrogràs.
No sol ser dolorós i es palpa com una massa bastant tova o com un engroximent similar al del teixit mamari normal. El seu diagnòstic és clínic i per mamografia a causa de l’aspecte clapejat (tall de salsitxa) que dóna la imatge radiològica.
* Galactocele.- Són quists mamaris benignes que contenen llet. S’associen amb la lactància i poden ser múltiples i bilaterals. La confirmació diagnòstica és per ecografia i clínica (dona que lacta) o també es pot punxar i surt llet.
* Papil·loma solitari.- El papil·loma intraductal solitari és un, poc freqüent, tumor benigne dels conductes galactófors que sol aparèixer a 1-2 cm del mugró i que provoca una secreció serohemática pel mugró; en altres casos pot ser asimptomàtic. El diagnòstic és per galactografia (radiografia amb contrast del conducte que té la secreció) ja que l’anàlisi de la secreció pel mugró moltes vegades no aclareix el diagnòstic. Menys d’un 5% van associats a un carcinoma.
El seu tractament és quirúrgic: exèresi del conducte.
Hi ha diversos tipus de lesions benignes de la mama que es diagnostiquen casualment en practicar una ecografia o una mamografia per un altre motiu ja que normalment no donen símptomes: Adenoma del mugró, papil·lomes múltiples, papilomatosis i papilomatosis juvenil.
Carcinoma de mama
El carcinoma de mama afecta el 12% de dones als EUA i causa la mort del 3,5% de les dones del país, la qual cosa el situa en segon lloc com a causa principal de mort per càncer en les dones.
S’han fet nombrosos estudis epidemiològics sobre els possibles factors de risc de carcinoma de mama. Sense entrar a valorar la intensitat de cada un, citarem els més importants:
* Dones majors de 40 anys
* Antecedents de carcinoma de mama
* Menarquia precoç (abans dels 12 anys)
* Menopausa tardana
* Primer embaràs més enllà dels 30 anys
* Nuliparidad
* Obesitat
* Nivell socioeconòmic alt
* Consum diari d’alcohol
* Biòpsia amb hiperplàsia atípica
* Predisposició genètica
La classificació dels tumors malignes de mama en carcinoma ductal i lobulillars clarifica l’origen cel·lular d’ambdós. El 85% són ductals i encara que els lobulillars són menys freqüents acostumen a ser multifocals i, a vegades, bilaterals.
A més de la classificació anterior també es classifiquen en “in situ” i invasius.
És important aquí, recordar allò escrit en l’apartat d’exploracions i mamografies on s’explica el protocol de diagnòstic precoç d’aquests tumors.