La freqüència d’avortaments espontanis es troba en el 15-25% de tots els embarassos. Aquest risc és major al començament (4-8 setmanes) de l’embaràs i disminueix a mesura que avança.
Les proves obtingudes a partir de determinacions molt precoces d’HCG (hormona de l’embaràs) en unitats de reproducció assistida suggereixen que les xifres d’avortaments espontanis pot arribar fins el 50-60% de tots els embarassos.
S’ha comprovat que la incidència d’avortaments augmenta amb l’edat de la mare; es multiplica per 10 passats els 40 anys respecte a la incidència abans dels 35.
En general, quan s’observa mitjançant ecografia un embrió amb batec cardíac positiu i bon aspecte ecogràfic la possibilitat d’èxit és elevada.
Risc de repetició .- Malgrat que unes poques dones poden tenir una causa específica per a la repetició dels avortaments, en moltes no es troba una causa que ho expliqui. Malgrat tot, és raonable donar confiança a la parella que les perspectives d’èxit futur són altes; una dona que hagi tingut tres avortaments seguits encara té un 60-75% de possibilitats d’assolir amb èxit un quart embaràs.
Nosaltres som partidaris de, a partir del segon / tercer avortament, iniciar un estudi bàsic d’avortaments de repetició.
Etiologia de l’avortament de repetició .- Les proves sòlides són escasses i hi ha un autèntic perill en el fet d’associar-ho a causes no reals.
Anomalies cromosòmiques fetales.-En un 40% de casos d’avortaments que s’hagin pogut analitzar des del punt de vista cromosòmic s’han trobat anomalies: un 50% trisomia, un 25% 45XO, un 20% polipoidías i un 5% anomalies diverses. En avortaments del segon trimestre les anomalies cromosòmiques baixen al 20%.
Factors endocrins .- Una incorrecta funció luteïna s’ha observat en casos d’avortaments de repetició però es fa difícil quantificar i objectivar el valor que pot tenir això; d’aquí la tendència a donar un suplement de progesterona via vaginal en casos d’avortaments de repetició sense causa demostrada. En dones que tenen una diabetis mal controlada en el moment de la concepció, la incidència d’avortaments és elevada, al voltant del 45%; possiblement degut a motius teratogénicos. Les pacients diabètiques bé controlades no tenen més possibilitats d’avortament que una dona normal. No hi ha una associació demostrada entre una disfunció tiroidea i avortament.
Causes imnunológicas .- Els últims avenços en immunologia reproductora han revelat associació entre alteracions autoimmunes i aloinmunes i avortaments de repetició.
Malaltia autoimmune .- Prop del 15% de les dones que tenen avortaments de repetició tenen resultats positius per anticoagulant lúpica i anticossos antifosfolípido. Si no se’ls dóna tractament tenen un 90% de possibilitats de repetir altre avortament. Hi ha proves que demostren que l’administració de 100 mg d’àcid acetil salicílic (Aspirina) des del moment de la concepció fa que tinguem un 70% de possibilitats d’èxit. Aquests anticossos també s’associen a trombosi arterial i venosa, retard de creixement fetal, preeclampsia i plaquetopenia.
Malaltia aloinmunitaria.-La tolerància immunitària de l’embaràs per part de la mare pot no ser bona i rebutjar com si fos un empelt amb un 50% del material que el forma aliè a la mare. El procés és complex i s’ha suggerit que alguns avortaments poden produir per un rebuig immunològic matern a les cèl lules trofoblásticas fetals. Els intents de immunitzar a les dones contra els antígens d’origen patern, de moment, han fracassat. Es continua investigant.
Anomalies uterins .- Les anomalies estructurals de l’úter com: úter bicorne, arcuato, Sept, tabicado i variants poden donar lloc a avortaments però, normalment, en el 2n trimestre.
Infecciones.-Hi ha una sèrie d’infeccions específiques de la mare que poden provocar avortaments. Els virus de la rubèola i citomegalovirus; la malària, la sífilis, la tripanosomiasi i microorganismes com la Chlamydia i la Listeria s’han vist implicats en interrupcions primerenques d’embarassos.
Factors desconeguts .- Un 40-50% dels avortaments esporàdics o de repetició no tenen una causa identificable.
