Quan la placenta se situa a la part inferior de l’úter en lloc de la superior, que és l’habitual, parlem de placenta prèvia. Encara que s’hagi detectat abans, no és fins a l’últim trimestre que es fa la diagnosi definitiva de placenta prèvia, és a dir, que queda per davant del fetus i que per tant li dificulta el naixement de manera normal. Es dona en 1 de cada 200 parts.
Què és la placenta?
És un òrgan compartit entre la mare i el fetus i existeix mentre hi ha embaràs. Es crea a l’úter de la dona al mateix temps que l’embrió i s’encarrega de subministrar-li els nutrients i l’oxigen necessaris pel seu creixement, al mateix temps que impedeix que li arribin substàncies que el puguin danyar. Al final de l’embaràs, una vegada la mare ha donat a llum, la placenta també s’expulsa.
Placenta prèvia
Per norma general, i malgrat que pot tenir certs moviments durant bona part de l’embaràs, la placenta creix i queda situada a la part superior de l’úter, a la zona més allunyada de la sortida. Quan passades les vint setmanes queda fixada just per sobre del cèrvix uterí -el punt per on haurà de sortir la criatura- es parla de placenta prèvia.
Durant una de les ecografies de l’embaràs es pot detectar aquesta peculiaritat. Igualment, també es pot manifestar a través de petites hemorràgies sense dolor i que es poden repetir. En aquest supòsit la recomanació és acudir a l’especialista perquè pugui fer-ne el diagnòstic. En cas de confirmar-se la placenta prèvia, cal seguir de manera rigorosa les indicacions que ens doni, que com a mínim implicaran repòs relatiu, deixar de banda les relacions sexuals i un control de l’embaràs més assidu. En els casos en què hi hagi hagut pèrdues de sang, la instrucció serà el repòs absolut fins que desapareguin. Habitualment, en arribar a la setmana 34 de gestació, moment en què es considera que el fetus ja és madur, es procedirà al part mitjançant cesària.
Tot i que ja hem vist que la incidència de la placenta prèvia és força baixa, li pot passar a qualsevol dona embarassada. Amb tot, alguns estudis apunten que les gestants amb més risc de patir-la són majors de 35 anys, tenen cicatrius a l’úter per intervencions anteriors, han tingut placenta prèvia en altres embarassos, o tenen un embaràs múltiple.
