Control embaràs

Durant els últims anys, la sanitat, en el camp del control de la gestació i atenció al part, ha avançat i canviat de forma espectacular. Aquests avenços han millorat el nivell d’atenció a la dona durant l’embaràs i el part. Cal que la parella que espera un fill entengui i sàpiga el que fa el metge pel bon control de l’embaràs, per tal d’aconseguir un embaràs saludable, un part tranquil i un fill sa.

Intentarem donar un conjunt d’informacions útils, clares i senzilles.

Símptomes embaràs:

• El primer i de gran valor és l’absència de regla.
• A nivell digestiu les més freqüents són nàusees. mareig i vòmits. També percepció de males olors.
• Major desig d’orinar.
• Son excessiva i canvis de caràcter.
• Els tests embaràs en orina valoren si hi ha HCG, hormona present quan una dona està embarassada. El test es pot fer als 3-4 dies de la falta de regla en dones amb cicles regulars. Un resultat negatiu no sempre descarta un embaràs.

La primera consulta amb el metge es fa entre la setmana 6 i 8 comptant des del primer dia de l’última regla.

En aquesta consulta fem la primera ecografia. La finalitat que té aquesta ecografia és:

• Esbrinar si la gestació és evolutiva.
• Precisar la localització intrauterina del sac gestacional.
• Calcular ecograficament les setmanes de gestació.
• Conèixer el nombre d’embrions.
• Aclarir si existeix alguna patologia associada ( quists ovari, miomes…).

També es comença el control de pes i tensió arterial. Se li donaran instruccions dietètiques, sol·licitaran les exploracions oportunes i prescriurà la medicació necessària.

Normalment la primera analítica la fem coincidir amb el test EBA que es fa entre la setmana 11 i 12.

El test EBA (Screening ecogràfic-Bioquímic d’aneuploïdies) consisteix en la determinació de l’índex de risc de síndrome de Down, mitjançant:

• Una ecografia transvaginal: el seu objectiu és detectar una sèrie de signes ecogràfics de sospita d’anomalies cromosòmiques en pacients de baix risc de defectes congènits.
• Un estudi bioquímic en sang materna: es determina la fracció lliure de la beta HCG i de la proteïna plasmàtica A (PAPP-A) i la proporció entre elles.

Cal tenir en compte que el resultat d’aquesta prova no permet establir un diagnòstic, sinó que aporta únicament un índex de risc, en funció del qual es decidirà la conveniència de practicar una amniocentesi, una biòpsia de còrion o un test prenatal no invasiu per a l’obtenció del cariotip fetal.

Actualment es pot fer una extracció de sang a l’embarassada, separar la fracció fetal de la mostra i determinar nombroses alteracions cromosòmiques. S’anomena Test Prenatal No Invasiu (TPNI).

En arribar el segon trimestre, les molèsties del primer trimestre solen desaparèixer. Menja més, dorm més tranquil·la i està alegre.

L’abdomen augmenta de volum i cap a les 18-20 setmanes, la dona embarassada comença a notar moviments fetals.

Bàsicament, les proves que cal fer són: analítica, ecografia, control de pes i T.A. i, segons l’evolució, control de proteïnes en orina.

La ecografia de segon trimestre es fa entre la setmana 20 i 22. El seu objectiu principal és buscar malformacions que es poden veure per ecografia.

En aquesta ecografia es fa un repàs minuciós de l’anatomia fetal i ha de ser realitzada per ecografistes especialitzats en diagnòstic prenatal i amb equips d’ecografia d’alta definició. A part d’això, existeix tota una sèrie de circumstàncies: obesitat, poc líquid amniòtic, posició fetal… que poden impedir veure alguna malformació. A més a més, certes malformacions no es veuen en aquesta època de gestació, o es produeixen en etapes més tardanes.

Normalment també fem una ecografia de primer repàs anatòmic i per veure el sexe fetal a les 16 setmanes.

En el tercer trimestre les coses canvien:

• L’embarassada es cansa amb facilitat.
• L’úter ocupa la major part de la cavitat abdominal i prem a òrgans i vísceres i això pot donar molèsties.
• La pressió sobre els ossos de la pelvis pot provocar dolors; això també pot explicar les miccions freqüents i l’estrenyiment.
• Els moviments del fetus són ara més potents i poden ser dolorosos i visibles.
• La joia i la por poden aparèixer. La dona embarassada se sent cansada i amb ganes de que arribi el part, però, alhora, té por a quelcom que li és desconegut.

Les proves complementàries que cal fer en el tercer trimestre són: analítica, ecografia i control de les condicions fetals.

Normalment fem 2 ecografies el tercer trimestre: una entre la setmana 27-30 i la darrera entre la 36-38. Aquestes ecografies ens permeten controlar:

• Creixement fetal a través de les biometries del cap, fèmur i abdomen fetal.
• Localització i valoració morfològica de la placenta.
• Valoració del volum de líquid amniòtic.
• Estudi Doppler de les artèries umbilicals i cerebral anterior.
• En el control de les condicions fetals a més de la ecografia hi afegim el tacte vaginal i el registre cardiotocogràfic o NST.

Guia control embaràs