Endometriosi

L’endometriosi és la presència de teixit endometrial funcionant fora de la cavitat uterina. La presència d’endometri en el gruix del miometrio s’anomena endometriosi interna o adenomiosis. En les restants localitzacions s’anomena endometriosi externa i poden ser, principalment, en: ovari, trompa, peritoneu, extrapelvis i extraperitoneal.La endometriosi afecta un 3% de totes les dones; causa un 20-25% de tots els dolors pèlvics i es troba en un 25-40% de totes les dones amb esterilitat de causa femenina.

Etiologia

* Possiblement la majoria de teories tenen part de raó, però, la teoria de la implantació retrògrada (reflux de sang menstrual a través de les trompes cap a la cavitat abdominal) és la responsable de la majoria de les endometriosi.

* La via hematògena i limfàtica pot explicar els focus extra-abdominals i extraperitoneals de l’endometriosi.* Des de fa 20 anys es coneix la gran tendència familiar en humans i primats de l’endometriosi, sobretot en bessons. S’han identificat gens candidats a afavorir la seva aparició.

* Gairebé totes les dones tenen reflux d’endometri menstrual cap al peritoneu, però només unes poques desenvolupen una endometriosi. Les causes que faciliten aquesta implantació semblen degudes a una alteració en la immunitat cel·lular que evita l’eliminació d’aquest endometri per part dels macròfags.

El dolor és un símptoma constant en la clínica de l’endometriosi. És difícil estudiar i quantificar. No hi ha relació en la endometriosi peritoneal i ovàrica entre la mida del quist endometriosic i el nombre d’implants endometrials i la intensitat del dolor: petits focus poden ser molt dolorosos i grans quists poden ser troballes casuals en una ecografia de rutina. Si que hi ha una relació entre dolor i mida dels implants endometriòsics del septe recte-vaginal.

La relació entre endometriosi i esterilitat és clara en les formes moderades i severes. En les formes lleus queda qüestionada la relació. La forma en que pot produir esterilitat ve explicada per:

* Les adherències entre òrgans veïns pot alterar la mobilitat de les trompes i dificultar la captació de l’ovòcit.
* Sembla que hi pot haver una alteració genètica-enzimàtica que dificulta la implantació del ovòcit fecundat a l’endometri.
* En pacients en “fecundació in vitro” s’ha vist una disminució en la qualitat dels ovòcits obtinguts comparat amb els de pacients sense endometriosi.

Clínica .– Dos són els símptomes constants: dolor i esterilitat.

El dolor pot ser només dismenorrea (dolor menstrual) però normalment és perimenstrual i ovulatori. En fases avançades pot fer mal durant tot el cicle. El dolor és sord, difús per tota la pelvis, a vegades, irradia a recte, esquena i cuixes. Si afecta el septe rectovaginal hi pot haver intensa coitalgia.

Acostuma a iniciar-se la simptomatologia entre els 25-30 anys. L’endometriosi es sospita per la història clínica, a vegades, es corrabora per l’exploració i l’ecografia, es verifica per la laparoscòpia i si hi ha dubtes es confirma per l’anatomia patològica de les mostres extretes a la laparoscòpia.

El tractament de l’endometriosi contempla el mèdic i el quirúrgic.

* El tractament mèdic es basa en diferents tractaments hormonals que ara no anem a detallar però sí que volem destacar que s’ha vist que cap d’ells millora la fertilitat de la dona estèril amb endometriosi comparat amb la que no fa tractament. Sí que el tractament hormonal millora la simptomatologia dolorosa deguda a l’endometriosi. Una bona opció és donar anovulatoris orals o derivats de la progesterona (nor-derivats) ja que redueixen el creixement de l’endometri i, per tant, l’evolució de l’endometriosi.

* El tractament quirúrgic és acceptat en la endometriosi avançada des del punt de vista de millorar la fertilitat i en qualsevol fase de endometriosi per millorar la simptomatologia dolorosa. En endometriosi avançada la taxa d’embarassos espontanis està prop del zero i nombrosos estudis han provat que es produeixen taxes valorables d’embaràs després de la cirurgia reparadora.