Durant els últims anys, la sanitat, en el camp del control de la gestació i atenció al part, ha avançat i canviat de forma espectacular. Aquests avenços han millorat el nivell d’atenció a la dona durant l’embaràs i el part. Cal que la parella que espera un fill entengui i sàpiga el que fa el metge pel bon control de l’embaràs, per tal d’aconseguir un embaràs saludable, un part tranquil i un fill sa.

CONTROL EMBARÀS DEL 1R TRIMESTRE

Intentarem donar un conjunt d’informacions útils, clares i senzilles.

Símptomes embaràs:

  • El primer i de gran valor és l’absència de regla.
  • A nivell digestiu les més freqüents són nàusees. mareig i vòmits. També percepció de males olors.
  • Major desig d’orinar.
  • Son excessiva i canvis de caràcter.
  • Els tests embaràs en orina valoren si hi ha HCG, hormona present quan una dona està embarassada. El test es pot fer als 3-4 dies de la falta de regla en dones amb cicles regulars. Un resultat negatiu no sempre descarta un embaràs.

La primera consulta amb el metge es fa entre la setmana 6 i 8 comptant des del primer dia de l’última regla.

En aquesta consulta fem la primera ecografia. La finalitat que té aquesta ecografia és:

  • Esbrinar si la gestació és evolutiva.
  • Precisar la localització intrauterina del sac gestacional.
  • Calcular ecograficament les setmanes de gestació.
  • Conèixer el nombre d’embrions.
  • Aclarir si existeix alguna patologia associada ( quists ovari, miomes…).

També es comença el control de pes i tensió arterial. Se li donaran instruccions dietètiques, sol·licitaran les exploracions oportunes i prescriurà la medicació necessària.

Normalment la primera analítica la fem coincidir amb el test EBA que es fa entre la setmana 11 i 12.

El test EBA (Screening ecogràfic-Bioquímic d’aneuploïdies) consisteix en la determinació de l’índex de risc de síndrome de Down, mitjançant:

  • Una ecografia transvaginal: el seu objectiu és detectar una sèrie de signes ecogràfics de sospita d’anomalies cromosòmiques en pacients de baix risc de defectes congènits.
  • Un estudi bioquímic en sang materna: es determina la fracció lliure de la beta HCG i de la proteïna plasmàtica A (PAPP-A) i la proporció entre elles.

Cal tenir en compte que el resultat d´aquesta prova no permet establir un diagnòstic, sinó que aporta únicament un índex de risc en funció del qual es decidirà la conveniència de practicar una amniocentesi per a l’obtenció del cariotip fetal.

CONTROL EMBARÀS DEL 2N TRIMESTRE

En arribar el segon trimestre, les molèsties del primer trimestre solen desaparèixer. Menja més, dorm més tranquil·la i està alegre.

L’abdomen augmenta de volum i cap a les 18-20 setmanes, la dona embarassada comença a notar moviments fetals.

Bàsicament, les proves que cal fer són: analítica, ecografia, control de pes i T.A. i, segons l’evolució, control de proteïnes en orina.

La ecografia de segon trimestre es fa entre la setmana 20 i 22. El seu objectiu principal és buscar malformacions que es poden veure per ecografia.

En aquesta ecografia es fa un repàs minuciós de l’anatomia fetal i ha de ser realitzada per ecografistes especialitzats en diagnòstic prenatal i amb equips d’ecografia d’alta definició. A part d’això, existeix tota una sèrie de circumstàncies: obesitat, poc líquid amniòtic, posició fetal… que poden impedir veure alguna malformació. A més a més, certes malformacions no es veuen en aquesta època de gestació, o es produeixen en etapes més tardanes.

Normalment també fem una ecografia de primer repàs anatòmic i per veure el sexe fetal a les 16 setmanes.

CONTROL EMBARÀS DEL 3R TRIMESTRE

En el tercer trimestre les coses canvien:

  • L’embarassada es cansa amb facilitat.
  • L’úter ocupa la major part de la cavitat abdominal i prem a òrgans i vísceres i això pot donar molèsties.
  • La pressió sobre els ossos de la pelvis pot provocar dolors; això també pot explicar les miccions freqüents i l’estrenyiment.
  • Els moviments del fetus són ara més potents i poden ser dolorosos i visibles.
  • La joia i la por poden aparèixer. La dona embarassada se sent cansada i amb ganes de que arribi el part, però, alhora, té por a quelcom que li és desconegut.

Les proves complementàries que cal fer en el tercer trimestre són: analítica, ecografia i control de les condicions fetals.

Normalment fem 2 ecografies el tercer trimestre: una entre la setmana 27-30 i la darrera entre la 36-38. Aquestes ecografies ens permeten controlar:

  • Creixement fetal a través de les biometries del cap, fèmur i abdomen fetal.
  • Localització i valoració morfològica de la placenta.
  • Valoració del volum de líquid amniòtic.
  • Estudi Doppler de les artèries umbilicals i cerebral anterior.
  • En el control de les condicions fetals a més de la ecografia hi afegim el tacte vaginal i el registre cardiotocogràfic o NST.

Guia control embaràs